El seu primer llibre Struna (‘Corda’), aparegué el 1962. La seva poesia té un to intimista i incorpora amb freqüència elements de cultura literària. Té certes relacions amb l’acmeisme, però creu en la identificació entre l’artista i l’home del carrer. De la seva producció cal destacar Moja Rodoslovnaja (‘El meu arbre genealògic’, 1964), Uroki muzyki (‘Lliçons de música’, 1969), Stikhi (‘Poesies’, 1975) i Sni o Grusii (‘Somnis de Geòrgia’). El caràcter obertament apolític de la seva obra en dificultà el reconeixement oficial (que reclamava dels escriptors soviètics una adhesió més o menys gran al realisme socialista), que no li arribà fins a la perestroika i després de la dissolució de l’URSS (premi Estatal de l’URSS, 1989; premi Puškin, 1993 i premi Estatal de la Federació Russa, 2004). Posteriorment publicà els reculls Lareč i Kljuc (‘Cofret i clau’, 1994), Samje Moi Stikhi (‘Els meus propis versos’, 1995) i Odnazhdij v Dekabre (‘Un dia de desembre’, 1996), entre d’altres. El seu primer marit fou el poeta Jevgenij Jevtušenko.