És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis (1960). En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització. El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què fou dividit el País Valencià, amb la inclusió, tanmateix, de la ciutat murciana de Villena i amb l’exclusió de Cabdet i de tota la conca baixa del Segura, llevat Guardamar; el límit entre les províncies de Xàtiva i d’Alacant eren la serra d’Ontinyent, el Benicadell, el Xarpolar, la serra Gallinera, la Segarria i el Montgó. Amb la reacció absolutista del 1823 fou abolida aquesta divisió, i el 1833, una nova divisió provincial, que dividí, inicialment, el País Valencià dins els seus límits històrics i només en tres províncies, inclogué en la província d’Alacant l’horta de Gandia i la Vall d’Albaida; l’any següent foren creats els setze partits judicials d’Albaida, Alcoi, Alacant, Altea —després traslladat a la Vila Joiosa—, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura —després traslladat a Dolores—, Cocentaina, Dénia, Elx, Gandia, Xixona, Monòver, Novelda, Ontinyent, Oriola i Pego. El 1836, Villena —com a cap de partit—, amb Saix, fou annexionada a la província, mentre Albaida, Ontinyent i Gandia —i el 1847 també la zona d’Oliva i de Villalonga de la Safor— passaren a la de València, tal com s’han mantingut fins ara.