Un fet casual, el regust d’una magdalena, desperta els records i les sensacions de la infantesa. És el punt de partida per a una descripció, lenta i detallada, sempre diferent en els successius intents d’aproximació, de la vida del narrador i d’un món la comprensió del qual solament pot ésser possible quan el temps l’ha vençut. El temps, en efecte, destructor d’il·lusions, d’amors i d’esperances, és el veritable heroi de la novel·la, però, gràcies a l’evocació dels records, el protagonista aconsegueix de sobreposar-se a la seva acció. Obra d’un fort contingut autobiogràfic, esdevé la crònica, rica i profunda, de l’evolució de la societat francesa des de la guerra del 1870 fins a la Primera Guerra Mundial, i ha estat considerada com la culminació de la novel·la del s. XIX i un dels punts de partida fonamentals de la del s. XX. El primer volum, però, tingué dificultats per a trobar editor, i, un cop publicat, la seva acceptació fou molt discreta. El segon, altrament, guanyà el premi Goncourt el 1919. Proust no tingué temps de revisar els tres darrers llibres, que foren publicats pòstumament. El 1991 l’obra fou publicada en català, en versió de Jaume Vidal i Alcover.