i Alatau | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alatau

Nom genèric d’unes serralades del Tian Shan occidental, a l’Àsia central.

L' Alatau de Jungària (400 km de llargària), compost d’una sèrie de cadenes paral·leles que arriben fins als 4 464 m, presenta unes plataformes planes ( syrty ) a diverses altures amb vegetació alpina i subalpina, mentre que a les parts més baixes la vegetació és estepària. L' Alatau Kirgiz (175 km de llargària), situat en una àrea àrida, presenta vegetació estepària i bosc esclarissat (utilitzat com a pastures), fins als 2 500 m, i a partir del límit de la neu (3 500 m) hi ha catifes alpines. Al seu tram central es troba amb el Talas Alatau. El Kungej Alatau (280 km de llargària) forma el límit nord de la depressió de l’Issyk-Kul. Presenta glaceres al vessant nord i petits boscs (avet de Tian Shan) en algunes gorges. El Sailiski Alatau (300 km de llargària) culmina als 4 951 m en el pic de Talgar. Als contraforts del vessant nord es troba una faixa fèrtil i poblada (Alma-Ata), i a les parts altes hi ha coníferes i prats alpins i subalpins utilitzats com a pastura. El Talas Alatau , d’una altitud mitjana de 3 900-4 000 m, presenta els vessants tallats per barrancs profunds i vegetació estepària als contraforts. El Teiskej Alatau (300 km de llargària) tanca la depressió de l’Issyk-Kul pel S. Culmina als 5 280 m i té una extensió de glaceres de 1 800 km 2 . La vegetació es concentra especialment a les valls dels rius.

Llegir més...