Albacete

Capital de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situada al centre d’una cubeta endorreica drenada artificialment vers el Xúquer.

Situada a la ruta que entra a la Meseta des de la Mediterrània per la vall de Montesa, no assolí importància, malgrat haver estat constituïda en vila el 1375, fins la decadència de Chinchilla (s. XVIII) i, sobretot, en el moment que s’erigí en capital provincial el 1833. Fou audiència territorial un any més tard i seu diocesana el 1950. L’Alto de la Villa, antiga Villacerrada —avui barri ínfim, abans murat—, és, amb el Cerrillo de San Juan i La Cuesta, l’inici de l’aglomeració. La part monumental de la ciutat és reduïda a l’església de San Juan, ara catedral. El creixement urbà modern arrenca del s. XX i s’orientà vers el parc i després vorejà (des del 1940) la carretera perifèrica. Continua essent marcadament agrícola gràcies als considerables cabals freàtics; destaca tradicionalment la indústria ganivetera.