i marquesat d’Albaida | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

marquesat d’Albaida

Jurisdicció senyorial que comprenia la vila —actualment ciutat— d’Albaida i els pobles d’Atzeneta d’Albaida, Aljorf, Benissada, Carrícola, Bufali, Otos i el Palomer.

La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II. El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya. En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M. Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró d’Otos, tercer nebot net del primer titular del marquesat. Aquest morí també sense fills, i un segon plet acabà amb la sentència del 1806, a conseqüència de la qual passà a ésser setè marquès el mariscal de camp Joaquim de Pedro i Llorenç, quart marquès de Benemejís de Sistallo. Finalment, també aquest morí sense fills, i, per una altra sentència del 1829, confirmada el 1842, fou vuitè titular Francisco de Paula de Orense y Rábago, sisè net del primer marquès. El succeí el seu fill José M. de Orense, cèlebre polític republicà. El títol passà als Orellana-Pizarro, marquesos de La Conquista i, recentment, als Pérez de Herrasti, comtes d’Antellón.

Col·laboració: 
AFE
Llegir més...