i riu d’Albaida | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

riu d’Albaida

Riu de la zona central del País Valencià, afluent, per la dreta, del Xúquer.

Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port; dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent. Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella; seguint cap al N, abandona aquesta vall, després de passar prop de Bellús, per l’estret de les Aigües de Bellús, on passa encaixat entre la serra Grossa i la serra de la Creu. Dins la Costera rep, per l’esquerra, el riu Cànyoles o de Montesa, i, per la dreta, el de Barxeta; les seves aigües —igual que les dels seus afluents— són desviades per les séquies del Puig, de Benifurt i de la Murtra per regar l’horta de Xàtiva, les dues primeres, a la banda dreta del riu; la tercera, a la banda esquerra. Penetra a la Ribera Alta per Manuel i, després d’aportar aigua a la séquia comuna de l’Énova, desemboca al Xúquer dins el terme municipal de Castelló de la Ribera, havent recorregut un total d’uns 52 km.

Llegir més...