Pertanyia a l’estament ciutadà barceloní. Entre el 1480 i el 1491 exercí diverses vegades de jurat de Barcelona i d’advocat agregat de la ciutat. Era, juntament amb Jaume Destorrent, cap del monopoli de l’abastament de carn de Barcelona, i succeí aquest com a advocat de la generalitat. Fidel col·laborador de Ferran II, entrà a formar part de l’aristocràcia burocràtica constituïda al voltant del rei: el 1491 fou nomenat lloctinent de Mallorca; regent de la cancelleria de Catalunya (1491-94), passà el 1494 a ésser-ho del consell suprem d’Aragó, càrrec que exercí fins a la seva mort (1504). Per la seva doble condició de ciutadà honrat barceloní i de funcionari reial, el 1498 Ferran II li encomanà la redacció, juntament amb Jaume Destorrent, del privilegi d'insaculació pel qual Barcelona (i molts d’altres municipis i corporacions catalans) es regí durant més de dos segles.