i Albanyà | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Albanyà

Sumari de l’article

Vista parcial de la façana de l’església d’Albanyà (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Empordà, a l’alta vall de la Muga.
Població: 
147 h
[2016]
Extensió: 
94 km2

Situació i presentació

El terme municipal d’Albanyà, de 94,43 km2, es troba a l’extrem nord-occidental dels Pirineus empordanesos, al límit amb les comarques de la Garrotxa i del Vallespir, al sector dit les Garrotxes d’Empordà. Al terme tradicional, de 27,47 km2, el 1969 li fou annexat el municipi de Bassegoda, de 65,85 km2, sense tenir en compte la seva tradicional vinculació històrica a la comarca de la Garrotxa, ja que Bassegoda i els altres petits nuclis que integren el seu terme tenen l’origen en el monestir benedictí de Sant Aniol d’Aguja. El terme d’Albanyà comprèn el poble del mateix nom, cap de municipi, l’agregat de Carbonils, l’antiga parròquia dels Horts, el santuari del Fau, els veïnats del Molí de Dalt i del Molí de Baix, i les antigues parròquies rurals que integraven el terme de Bassegoda, que són Bassegoda, Llorona, Sous, Ribelles, Pincaró, Corsavell, Sant Joan de Bossols i el santuari de la Mare de Déu del Mont.

El municipi comprèn una bona part de la capçalera de la Muga, riu que neix a l’antic terme de Bassegoda i poc després d’entrar a Albanyà rep el Riu Major, que neix al pic del Canonge (1.032 m), quadrifini amb els termes vallespirans de Sant Llorenç del Cerdans i Costoja (W) i amb els empordanesos de Maçanet de Cabrenys i Albanyà (E), i forma la frontera francoespanyola al llarg del seu recorregut. La vall de la Muga és encerclada per muntanyes poc altes vers llevant, mentre que a ponent és dominada pel massís calcari del puig de Bassegoda, dels vessants del qual es van escolant torrenteres que nodreixen les aigües de la Muga en arribar a aquest sector. El territori de Bassegoda, molt muntanyós, és accidentat per les serres interiors dels Prepirineus a la divisòria d’aigües de les valls de la Muga i del Fluvià (a través de la riera de Borró), amb els característics cims del puig de Bassegoda (1.373 m) i el de la Mare de Déu del Mont (1.115 m). El municipi limita al N amb els termes vallespirans de la Menera, Serrallonga, Costoja i Sant Llorenç de Cerdans, a llevant amb Cabanelles, Sant Llorenç de la Muga i Maçanet de Cabrenys, de l’Alt Empordà, i al S i SW confronta amb els municipis garrotxins de Beuda, Sales de Llierca i Montagut.

La principal i única via de comunicació és la carretera local que des de Figueres va a Albanyà per Terrades i Sant Llorenç de la Muga, i continua com a pista de muntanya vers Corsavell i Bassegoda. Camins i carreters uneixen Albanyà amb els altres nuclis i amb Costoja pel collet dels Horts. Des de Sant Llorenç de la Muga s’accedeix al Fau per un camí. Hom accedeix a Sous i a la Mare de Déu del Mont per una carretera que surt de la N-260 de Figueres a Olot, a l’indret de l’Hostal del Vilar (Cabanelles), i passa per Sant Martí Sesserres, amb un recorregut de 19 km.

La població i l'economia

La població d’Albanyà (albanyencs) ha estat sempre escassa (al segle XVIII figura amb 114 h el 1718 i només amb 110 h el 1787, sense beneficiar-se del creixement demogràfic d’aquesta època). Assolí un màxim el 1860 amb 532 h, però des d’aleshores s’inicià una decadència, interrompuda vers el 1930. El 2005 el municipi tenia 131 h.

La població de Bassegoda també ha estat tradicionalment escassa i disseminada. En el fogatjament del 1553 Bassegoda tenia 3 focs, Corsavell 2, Sous 8 i Llorona 10 (aquest darrer nucli fou el cap real del municipi). A la fi del segle XVIII (1787) tenia 496 h i el 1860 n'aconseguí 657, però des d’aleshores la tendència a baixar fou constant (138 h el 1960, 72 h el 1965, 31 h el 1970). Durant la dècada del 1990 i principis del segle XXI el descens demogràfic no es deturà i s’estabilitzà: 123 h el 1996 i 7 h el 2005.

L’economia es basa en l’explotació dels boscos (alzinars i pinedes als sectors muntanyosos, amb una activitat, el carboneig, que fins a temps moderns fou important), en els conreus de secà (cereals, patates i farratge) i en els petits horts vora la Muga. La ramaderia és poc important, amb alguna explotació de boví i porcí. Hi havia hagut guixeres en explotació, i al llarg de la Muga hi hagué una sèrie de molins fariners. Alguns d’aquests molins han donat nom als veïnats de masos escampats i a la masia de la Molina. Hi havien estat explotats els jaciments de plom del puig de Bassegoda. El paisatge i la condició de lloc de pas vers Bassegoda i vers la Mare de Déu del Mont per Llorona (o Lliurona) atreuen excursionistes.

El poble d'Albanyà

El poble d’Albanyà es troba a 239 m d’altitud, a l’esquerra de la Muga, al sector meridional del terme. El 2005 tenia 72 h. És format per un parell de carrerons i la placeta on s’alça l’església parroquial, que és un mirador vers la vall de la Muga i el puig de Bassegoda. A la carretera hi ha un petit eixample.

L’església parroquial de Sant Pere d’Albanyà, que correspon a la de l’antic monestir, és un notable exemplar romànic d’una nau amb creuer ben diferenciat i tres absis semicirculars, els laterals molt poc destacats, en la seva major part d’un romànic molt primitiu (segles X-XI), llevat del frontis i el campanar, que són posteriors (segle XII). La portalada té quatre arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà, i el campanar, de cadireta, ha estat desproveït de la torre quadrangular que se li havia afegit, amb la qual cosa hom li ha retornat la fesomia original. Això es feu en una restauració de després de la guerra civil de 1936-39, en la qual, lamentablement, es cobrí d’arrebossat l’interior. Al SE de la població, en un carrer paral·lel al riu, es conserva una interessant porta de muralla medieval amb un tram del llenç a l’esquerra. Cal destacar els veïnats del Molí de Dalt, amb 4 h el 2005 i el del Molí de Baix, amb 10 h.

Quant a les festes del poble, cal esmentar la festa major de Sant Pere, que si no s’escau en cap de setmana es trasllada al primer diumenge de juliol, i la festa de la Mare de Déu del Mont, al setembre.

Altres indrets del terme

Carbonils

L’antiga parròquia de Carbonils és a l’extrem nord-oriental del terme, en un replà de la carena per on s’enfila el vell camí de Sant Llorenç de la Muga al mas del Bac i al Fau, en un sector muntanyós cobert d’espesses boscúries, dominant la capçalera del Rimal, afluent de la Muga i límit amb Maçanet. El lloc és esmentat el 878 i l’església el 1279. La decadència de la producció de carbó vegetal, activitat relacionada molt probablement amb el topònim i mitjà de vida bàsic d’aquesta zona, ha fet que el lloc s’hagi despoblat (el 1970 encara hi restaven 13 h que el 1996 es reduí a 1 h). La pronúncia local és Carbonills. L’església de Sant Feliu de Carbonils és romànica i al costat hi ha elements de l’anterior, preromànica. A la sagristia d’Albanyà es conserva una làpida sepulcral esculpida d’època gòtica primitiva, que procedeix d’aquí.

El santuari del Fau

El santuari de la Mare de Déu del Fau és situat al cim d’un puig de 961 m, al N de Carbonils. Es coneix també pel santuari de les Formigues o de les Alades, ja que és creença popular que el dia de la Mare de Déu de Setembre hi van morir, per milers, les formigues alades. És un petit temple d’una nau i absis semicircular del segle XV, exemple clar de la perduració, en èpoques tardanes, de les formes romàniques dins l’arquitectura religiosa popular a les nostres comarques. És ben documentada la construcció del santuari a partir del 1407 substituint-ne un d’anterior.

Els Horts

L’antiga parròquia de Sant Cristòfol dels Horts es troba a l’extrem septentrional del terme, en un planell amb vessants pronunciats a ponent que davallen vers un fondal per on discorre el Riu Major, des d’on s’albira el poble vallespirà de Costoja, a l’altra banda del riu. S'hi accedeix per un mal camí des de Maçanet. El lloc és esmentat el 878, i la parròquia des del 954 (Sancti Christophori de Ortis); el 990 consta com un alou del monestir de Sant Pere de Rodes. Actualment l’església de Sant Cristòfol dels Horts és molt arruïnada; resta dreta part de l’única nau i l’absis semicircular. Era un edifici bastit en dues èpoques, però la major part és dels segles XII i XIII. Al proper Mas dels Horts es conserva una talla de la Mare de Déu romànica, molt rústega, que en procedeix.

Bassegoda

El poble de Bassegoda, a 840 m d’altitud, tenia 7 h el 2005. És centrat per l’antiga església parroquial de Sant Miquel de Bassegoda, que es troba als vessants orientals del puig del mateix nom, a la capçalera de la riera de Borró; és un edifici originàriament romànic que conserva l’absis semicircular i té campanar d’espadanya. Depèn de la parròquia de Sadernes. Formà part, des de l’inici, del patrimoni del veí monestir de Sant Llorenç del Mont (o de Sous), com ja consta en l’acta del 872. Des del segle XI és esmentat també el castell de Bassegoda, que era situat probablement a la collada que domina el veïnat, i torna a constar en el document de compra de Jaume I a Bernat de Llers (1225) d’aquest castell i del vilar de la Menera amb els seus meners d’argent, coure, ferro, estany i plom.

Efectivament, als vessants del puig de Bassegoda hi ha diverses mines, ara abandonades, entre les quals hi ha el conjunt de la Menera, ric en galena, que fou utilitzada amb vista a l’explotació del ferro. A la fi del segle XVIII havia anat lligada a les mines de Rocabruna; Juan Francisco Ruiz de Ubago invertí a la Menera per tal que el plom vernís servís de revoltura als metalls obtinguts al coll de Vernedell. Encara hi ha en aquest indret el gran casal de la Menera. També depèn de Bassegoda la gran masia de Can Sala.

Als vessants nord-occidentals del puig de Bassegoda hi ha les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Principi, edifici romànic del segle XII.

El Centre Excursionista Empordanès organitza la festa de Bassegoda, aplec que s’escau el darrer diumenge de setembre o el primer d’octubre, que cada any se celebra en un lloc diferent de l’antic terme municipal de Bassegoda.

Al juliol del 2017, prop del càmping Bassegoda Park, s’hi inaugurà un observatori astronòmic d’última generació, amb el telescopi més gran de Girona, una cúpula de 4 m2, pantalla gegant i grades. La construcció del telescopi fou una iniciativa afavorida per les excel·lents condicions per a l’observació astronòmica d’aquest indret, especialment per les característiques atmosfèriques i l’absència de contaminació lumínica. Aquestes condicions comportaren que el mateix 2017 la International Dark-Sky Association atorgués a Albanyà la distinció Parc Internacional del Cel Fosc, primer indret de tot l’Estat espanyol a rebre el reconeixement.

Llorona

El petit agrupament de Llorona (dit popularment Lliurona), que fou el centre real de l’antic municipi de Bassegoda, es troba a 766 m d’altitud, als vessants sud-orientals de la serra de Llorona (840 m). L’any 2005 hi vivien 36 h.

L’església parroquial de Sant Andreu, esmentada ja el 1019, en què fou cedida pel bisbe Pere Roger a la canònica de Girona, és un edifici d’origen romànic (segle XII) que conserva una interessant portada (porta i arquivoltes), però fou modificada posteriorment. Prop seu hi ha l’antic Hostal de l’Arç i el Carig, masia on s’havia practicat el carboneig.

Sant Julià de Ribelles

Al sector nord-occidental, en un replà encinglerat damunt la vall de Sant Aniol (a la conca del Fluvià), a 850 m d’altitud, hi ha l’agregat de Ribelles en què el 2005 hi havia 1 h. Hi ha l’antiga parròquia de Sant Julià de Ribelles, consagrada el 947 pel bisbe de Girona Gotmar; és un edifici romànic del segle XI. Era també anomenada Sant Julià de Pruna (o Prunera o Brema), i pertangué a Santa Maria de Besalú. Passà després a sufragània d’Oix, i durant un temps va servir de corral. El seu caràcter fronterer i poc accessible el feu lloc predilecte de contrabandistes i escenari de fets bèl·lics, com la derrota dels francesos pels sometents de la comarca el 1794, durant la Guerra Gran. També prop de Sant Julià hi ha la balma de l’Ermità i la Font del Sant, llocs de devoció popular. Entre els antics masos de Ribelles cal destacar el Mas Sobirà i Can Principi.

Sous

A l’extrem meridional del terme, al peu de la muntanya de la Mare de Déu del Mont (1 115 m d’altitud), hi ha l’antiga parròquia de Sous i les ruïnes del monestir benedictí de Sant Llorenç del Mont (o de Sous), citat ja el 872 en el privilegi de Carles el Calb al monestir veí de Sant Aniol d’Aguja com a “basilica in honore sancti Laurentii”, quan era una cel·la monàstica dependent de Sant Aniol.

El santuari de la Mare de Déu del Mont

El santuari de la Mare de Déu del Mont, que s’alça al cim de la muntanya del mateix nom, damunt un espadat, fundació del monestir de Sant Llorenç del Mont o de Sous, és un dels centres més vius de devoció no solament de l’Alt Empordà sinó també de les comarques veïnes de la Garrotxa i el Pla de l’Estany. Gaudeix d’una magnífica visió panoràmica sobre les tres comarques i sobre els Pirineus (és tradició que Jacint Verdaguer, que hi passà l’estiu del 1884, s’inspirà aquí per al seu poema Canigó).

L’església és un edifici romànic tardà, d’una nau, amb volta apuntada, amb una porta a ponent amb arcs en degradació i absis refet. L’edifici de la capella de la Mare de Déu del Mont fou construït al principi del segle XIV, sobre uns murs d’un antic castell, com tot el conjunt del santuari. La imatge, que donà nom a la muntanya i al santuari, era venerada almenys des del 1222 al monestir veí de Sant Llorenç, i la devoció d’aquesta s’expandí de tal manera que l’abat Bernat decidí d’alçar el santuari al cim de la serra (el 1311-18); el fet de ser bastit en terrenys del bisbat de Girona motivà un plet entre el bisbe i l’abat, pronunciat el 1319 a favor del bisbe, per bé que aquest concedí als benedictins l’administració del santuari. Del segle XVI és la fundació de la Confraria del Mont (1557) i la construcció del magnífic retaule de Damià Mates, de Girona, conservat en part al Museu d’Art de Girona. Entre els anys 1949 i 1957 s’establí en aquest santuari una comunitat de caputxins. S'hi celebren diversos aplecs durant tot l’any.

Altres esglésies romàniques

Enlairada al damunt la serra de Bossols, contrafort oriental del puig de Bassegoda, en un cingle a 902 m d’altitud, hi ha l’església de Sant Joan de Bossols (o de Bussols, dit popularment també Mussols).

Entre Bossols i Bassegoda, en una vall de capçalera de la Muga, hi ha l’antiga església de Sant Martí de Corsavell, romànica, amb una bella façana del segle XII, amb porta amb arquivoltes i tres arcs en degradació. Aquesta església és esmentada ja el 878, i el 1019 passà a ser possessió de la canònica gironina. Tocant a Corsavell hi ha el casal de la Torre, amb restes de les seves fortificacions, d’origen romànic.

També a la vall de la Muga, a l’extrem nord-oriental del terme i a la riba dreta d’aquest riu, hi ha l’església de Sant Bartomeu de Pincaró, també romànica. És una obra del segle XII, esmentada també el 878, que fou possessió del monestir de Santa Maria d’Arles.

La història

La població té l’origen en el petit monestir benedictí de Sant Pere d’Albanyà, que, segons consta en un document de Carles el Calb del 844, fou fundat per l’abat Dòmnul en 820-25; en aquesta data ja posseïa les cel·les de Sant Romà de Casamor i de Sant Miquel de la Cirera (de Cabanelles) i els “villares Albanianum scilicet et Buscariolas” (aquest darrer és avui un lloc deshabitat del terme d’Albanyà). Perdurà poc temps com a monestir independent: el 869, en un precepte del rei Carles, ja figura, amb les cel·les esmentades i la vila i terme d’Albanyà, com a possessió del monestir d’Arles (Vallespir), dependència confirmada el 878 (on s’esmenten entre altres els llocs d’Ortos i Carbonilles, que corresponen als Horts i a Carbonils) i el 881. Malgrat això continuà gaudint d’una certa importància, i el 957, el bisbe de Girona Arnulf, a petició de l’abat d’Arles, consagrà el temple d’Albanyà, amb tres altars dedicats a Santa Maria, sant Pere i sant Pau. El 1078 Arles passà a dependre de Moissac. Albanyà figura com a parròquia des del segle XIII. La jurisdicció senyorial fou dels vescomtes de Rocabertí i, a la fi del segle XVII, formava part, per tant, del comtat de Peralada.

Col·laboració: 
MxC
Data de revisió: 
2017-07-03
Llegir més...