i Anselm Albareda i Ramoneda | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Anselm Albareda i Ramoneda

Anselm Albareda i Ramoneda
© Fototeca.cat
història hist i història eclesiàstica hist ecl
Historiador, bibliotecari i cardenal.
Barcelona, 1892 — Barcelona, 1966

Entrà al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm. Féu estudis eclesiàstics al monestir i la llicenciatura de teologia a Roma. Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke (1921-24). Nomenat arxiver del monestir de Montserrat (on fundà les dues col·leccions de documents i estudis Analecta Montserratensia , 1917, i Catalonia Monastica , 1926), es lliurà a una intensa activitat de recerca documental per moltes biblioteques i arxius d’Europa, la qual cosa li permeté de publicar gairebé un centenar d’obres, entre articles i llibres. A més de la Història de Montserrat (editada diverses vegades), cal esmentar d’altres estudis bàsics per al destriament de la llegenda i la història crítica del monestir català, com per exemple: Fonament històric (1930), L’abat Oliba, fundador de Montserrat (1931), Sant Ignasi a Montserrat (1935), etc. També es dedicà als estudis bibliogràfics, tals com Bibliografia dels monjos de Montserrat (1928), El llibre de Montserrat (1931) i, sobretot, Bibliografia de la regla benedictina (1933), etc, els quals li valgueren el nomenament de prefecte de la Biblioteca Vaticana per Pius XI (1936), càrrec que exercí durant 25 anys. Organitzà els serveis de la Biblioteca Vaticana (sales de lectura, adquisicions, publicacions —la col·lecció Studi e Testi augmentà en més de 200 volums—, administració, serveis de microfilm, de raigs ultraviolats, de restauració) segons les tècniques més avançades. Durant la Segona Guerra Mundial salvà de la destrucció diverses biblioteques, entre elles la de Montecassino. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Pontificia Accademia delle Scienze, etc. Doctor honoris causa de la Universitat de Friburg de Brisgòvia i de dues universitats dels EUA. Fou abat titular de Ripoll. Joan XXIII el creà cardenal (1962) i arquebisbe titular de Gisària. Fou membre de la comissió de reforma de la cúria romana. Intervingué en el Concili Vaticà II a favor de l’actualització dels estudis eclesiàstics.

Col·laboració: 
AMM
Llegir més...