Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista. Fou designat membre del Consell Federal (al congrés de Saragossa, 1872) i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873). Participà en els fets d’Alcoi (1873) i, perseguit, es refugià a Suïssa. Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès. Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després.