i senyoria d’Albarrasí | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

senyoria d’Albarrasí

Territori d’una antiga taifa musulmana, que es transformà en senyoria cristiana independent taifa d'Albarrasí).

Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit (~1167) pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó. La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria. Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí). Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans. Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en assetjar-lo el 1220. L’ajuda dels Azagra en la conquesta de València, però, els congracià novament l’amistat reial. Amb tot, continuava essent un enclavament molest. La dinastia d’Azagra, amb habilitat política, amb èxits i amb fracassos militars entre els regnes veïns poderosos d’Aragó i de Castella, es mantingué durant sis generacions, gràcies en bona part a l’ajuda navarresa. El darrer senyor independent, Juan Núñez de Lara, s’havia aliat amb tropes franceses. Pere II de Catalunya-Aragó aconseguí, finalment, de sotmetre la senyoria el 1284. Jaume II, el 1300, l’annexionà a la corona i concedí a Albarrasí el títol de ciutat.

Col·laboració: 
AMM
Llegir més...