Fou mestre de capella a Sant Sebastià. El 1795, durant la invasió francesa, es traslladà a l’església col·legial de Logronyo, també com mestre. El 1800 retornà a Sant Sebastià, on, fins el 1829, fou mestre a Santa María la Redonda. Fou autor d’obres per a clavecí i de gran quantitat de música religiosa. Ja en vida obtingué força èxit pel nord d’Espanya, on s’interpretaven sovint les seves misses, vespres, villancets i oficis de difunts.
Escriví obres per a l’aprenentatge del clavecí i algunes sonates dins la línia de Scarlatti. El 1802 publicà a Sant Sebastià el tractat Instrucción metódica, especulativa y práctica para enseñar a cantar y tañer la música moderna y antigua. El 1925 Nin edità una sonata seva, en la col·lecció "Classiques espagnols du piano", que ha esdevingut de repertori habitual i on es fa palesa la tradició d’Antoni Soler i Ramos, però també una clara influència de Haydn. És pare del pianista, pedagog, organista i compositor Pedro Albéniz.