Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials. A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la policia (1775) i conseller d’estat davant el ministeri Turgot. Publicà Lettres d’un avocat (1765) oposant-se a la versió del cos de dret civil francès. Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins el 1820. Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en col·laboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa.