i Pere Albert | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Albert

dret dr i història eclesiàstica hist ecl
Jurista i eclesiàstic.
?, segle XIII — ?, segle XIII

Estudià a Bolonya i fou canonge de la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261, data, segons sembla, de la seva mort. Considerat com la màxima personalitat de la ciència jurídica del seu temps, la seva tasca fou molt apreciada per Jaume I i per Ramon de Penyafort. A partir de la seva intensa activitat com a jutge, intervingué en algunes gestions de caràcter diplomàtic que li confià el monarca, i assistí, com a procurador de la seva diòcesi, al concili provincial de Tarragona, convocat per l’arquebisbe Albalat. Al segon terç del segle, redactà la seva obra fonamental: Tractatus de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos. Aquest gran tractat de dret feudal, acceptat i comentat pels juristes dels s. XIV i XV, tingué caràcter oficial, a partir del reconeixement fet per les corts de Montsó del 1470 i, sobretot, per la seva incorporació a les edicions de les Constitucions i altres drets de Catalunya, a continuació dels Usatges, dels quals, en alguns manuscrits, era considerat com un apèndix o un complement. Se'n conserven alguns manuscrits en llatí: el de la Bibliothèque National de París (el més antic, però incomplet); d’altres en català, com el del Museu Episcopal de Vic. L’obra, coneguda en català amb el nom de Commemoracions de Pere Albert, apareix dividida en dues parts. La primera consta de 43 capítols, sense numerar però amb títols propis. Els vint primers tenen una estructura racional pròpia dels codis moderns; fan referència a les obligacions del vassall, relacions alodials i situació jurídica de les persones que, tot i habitar en un feu, no tenen especial vinculació amb el senyor d’aquest. Els capítols 21-29 s’ocupen de casos concrets de dret feudal, segons els costums i les decisions judicials. Quant als apartats 30-43, són relatius a la condició i als deures del vassall, i sembla que, per la maduresa de l’estil i les referències de dret comparat que contenen, cal atribuir-los a un jurista posterior. La segona part de l’obra conté només nou apartats numerats, que, en realitat, resumeixen part del contingut anterior. El 1998 un estudi de la Universitat Jaume I de Castelló identificà Pere Albert com a autor dels Furs de València.

Col·laboració: 
JAR
Llegir més...