Albert I de Bèlgica

(Brussel·les, 8 d’abril de 1875 — Marche les Dames, Namur, 17 de febrer de 1934)

Albert I de Bèlgica

© Fototeca.cat

Rei dels belgues (1909-34).

Segon fill de Felip, comte de Flandes, succeí (1909) el seu oncle Leopold II. Fou membre del senat, del 1893 al 1898. L’any 1900 es casà amb Elisabet de Wittelsbach. Home de gran coratge, prengué el comandament de les tropes belgues quan Alemanya, no havent respectat la neutralitat garantida per Prússia al tractat de Londres (1893), envaí Bèlgica (1914). Aleshores Albert traslladà el seu govern a Le Havre i participà amb els aliats en les operacions d’alliberament del seu país (1918). Molt afeccionat a l’estudi, feu nombrosos viatges culturals, especialment a Amèrica, la Gran Bretanya i el Congo (1909). Creà el Fonds National de la Recherche Scientifique Belge (1927) i l’Académie Royale de Langue et de Littérature Françaises. Durant el seu regnat fou instituït el sufragi universal (1919), i personalment assegurà l’arbitratge parlamentari entre el partit catòlic, el liberal i el socialista.