Vida i obra
Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró. Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars. A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956, on impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà.
De la seva bibliografia històrica cal destacar: La vella Andorra vista per mossèn Cinto (1959), Sant Ot, bisbe d’Urgell i la seva època (1963), La Seu d’Urgell, portaveu de la Gòtia (1963), L’obra social i política de l’Abat Oliva (1964), Les abadesses de Sant Joan (1965), D’Iluro a Mataró (premi Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró 1966), El paisatge familiar de Josep-Sebastià Pons (1967), estudi i tria de poemes, L’Alt Empordà de la Prehistòria a l’Edat Mitjana (1970), Ramon Berenguer III, el Gran (1972), Puigcerdà, una comunitat d’homes lliures al segle XII (1977), El rei en Jaume, comte d’Urgell(1978), Quatre boigs de Mataró. Combat per Catalunya 1930-1937 [1977 (Mataró 1979)], Missió de Catalunya i Occitània (premi Rei en Pere 1978, editada el 1998), De Caboet a París passant per les Valls d’Andorra. Un Llinatge català al tron de França [1984 (Lleida 1985)], Andorra màgica. Del druidisme al feudalisme eclesiàstic i al catarisme. 5000 anys de cultura pirinenca (1987), Don Guillem d’Areny i de Plandolit, Baró de Senaller i de Gramenet. M. I. Sr. Síndic de les Valls d’Andorra 1822-1876 (1987 i 1988), Isabel Güell i Lòpez de Sentmenat, marquesa de Castelldosrius (1990), Andorra, la cultura pirinenca i la formació d’Europa (1991) i Els quaranta anys del creixement d’Andorra (1930-1970) (1993). Romanen inèdites les obres: Missió i destí de Catalunya Occitània (premi Rei en Pere, 1979) i Procés i projecció de l’obra de Josep Sebastià Pons (premi Vila de Perpinyà, 1983).
També és autor dels llibres de poesia Única amor (1945) i Petita vall (1946). Fou promotor d’espectacles com el Pessebre vivent d’Engordany, el Retaule de sant Ermengol i Bandera de Catalunya.
L’any 1990 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
Pòstumament aparegueren Poesia: invocació al retrobament (1996), Obra poètica (1996), Muntatges escènics (1997), Camí de ramats. Obra teatral d’ambient muntanyenc (1997), La fi del comtat d’Empúries: bandera de Catalunya (1998) i Argentona i els argentonins: conceptes bàsics de l’escola del saber viure bé (1999) i La memòria de l’Esteve Albert (2013), retrats literaris de Manuel Serra i Moret, Josep Carner, Carles Cardó, Fèlix Millet Maristany, Joan Peiró, Pau Casals i Antoni Comas.
Bibliografia
- Manent, A. (1988): Solc de les hores. Retrats d’escriptors i de polítics. Barcelona, Destino.