i Salvador Albert i Pey | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Salvador Albert i Pey

teatre teat, literatura lit, ciències polítiques polít i poètica poètica
Poeta, assagista, autor teatral i polític.
Palamós, Baix Empordà, 1868 — Cerdanyola, Vallès Occidental, 1944

Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial. Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brussel·les (1931-34). És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana: Florida de tardor (1918), Confins (1921), Òpals (1924), etc; de la novel·la Ideal (1898); d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor (1896), i, sobretot, dels estudis Amiel (1919) i El tesoro dramático de Henrik Ibsen (1920), aquest darrer d’un gran interès.

Llegir més...