Féu estudis a Lleida i a Pavia. Entre el 1517 i el 1523 fou nomenat inquisidor de Mallorca, d’on era canonge, i, després (1527), de València, on intervingué en el procés de la mare de Lluís Vives. El 1523 impugnà la celebració del concili provincial de València i n'obtingué la dissolució. Escriví, entre altres obres, una Repetitio nova sive commentaria rubricae de haereticis (1534), reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull, i un nou Directorium inquisitorium , que restà inèdit, en contra del de Nicolau Eimeric. Li són atribuïts també uns comentaris a l' Ars magna de Llull.