Centre agrícola i comercial de l’Albigès, s’hi concentren indústries metal·lúrgiques i tèxtils. Explotacions d’hulla, calç i ciment. Entroncament de carreteres. Antiga civitas romana, al s. V fou seu d’un bisbat, i a l’època carolíngia, centre d’un comtat que, convertit en vescomtat, passà a formar part del de Tolosa al segle XI. Esdevingué el focus principal de l’heretgia albigesa, del nom de la ciutat, que provocà la violenta croada de 1212-13. L’any 1249 fou incorporada a la corona de França.
El seu conjunt monumental inclou l’anomenat Pont Vell (segle XI) sobre el Tarn; l’església de Sant Salvi (segles XII-XV) i la casa de la ciutat, que segueix els corrents renaixentistes de Tolosa. De gran importància és la catedral (1282-1390), de nau única (18 m d’amplada per 28 m d’alçada) i capelles entre els contraforts; fou construïda en maó i és la més gran de les esglésies fortificades franceses de l’edat mitjana; creà un model que fou seguit a Occitània i que tingué repercussions en el gòtic català; a l’interior cal destacar la tribuna (jubé) gòtica florida (1473-1502), la més remarcable de França. L’antic palau arquebisbal, extens conjunt fortificat, amb capella gòtica (segle XIII) i salons del XVII, ha estat condicionat per a allotjar-hi el museu Toulouse-Lautrec, que conserva l’obra més important d’aquest pintor, nadiu de la ciutat, i, a més, reuneix un interessant conjunt d’art contemporani.
L’any 2010 la ciutat fou declarada patrimoni mundial de la UNESCO.