Ingressà al Partido Republicano Radical el 1909 i fou elegit diputat l’any següent. A causa de la corrupció d’aquest partit, l’abandonà, i el 1929 creà, amb Marcel·lí Domingo, el Partido Radical Socialista. A l’adveniment de la República (1931) formà part del govern provisional com a ministre de foment i, després, fou ministre de justícia amb el govern d’Azaña. Elegit president del tribunal de garanties constitucionals, dimití com a protesta per la repressió dels fets d’octubre del 1934. El 1936 fou nomenat ambaixador a París, i, acabada la guerra civil, presidí el govern de la República a l’exili (1945-46).