Alcalà de Xivert

Comprèn tres sectors: la zona costanera, des de la desembocadura de la rambla de les Coves (on es troba el llogaret de Capicorb ), al S, fins a la partida de Ribamar, al N, amb el poble d’Alcossebre el corredor prelitoral, on es troba la vila d’Alcalà i per on passen les vies de comunicació entre València i Barcelona, drenat per la rambla d’Alcalà (que desemboca a la mar prop de Benicarló) i separat de la costa per les serres de Xivert (on es troben les restes del castell de Xivert ) i d’Irta i la muntanya de Sant Benet (on es troba l’ermita del mateix nom); i la vall d’Àngel, que s’estén al NE fins a les Talaies d’Alcalà i on es troba el caseriu de la Vall d’Àngel . La rambla de les Coves (o riu de Sant Miquel), que penetra dins el terme per l’anomenat estret del Riu, passa entre els despoblats d’Almedíxer (a la dreta) i de Castellnou (a l’esquerra), del qual resta l’església de Sant Miquel, a l’indret del previst pantà d’Aulerit . La terra no conreada (9.500 ha), ocupada per pasturatge i per brolles de romaní, és de propietat particular; les terres de conreu són força repartides i són explotades en un 95% pels mateixos propietaris. Només 318 ha són de regadiu, que aprofita les venes d’aigua subterrània extreta amb motors o amb sínies. La resta és terra de secà (cereals, garrofers, ametllers, oliveres i vinya). La ramaderia (sobretot el bestiar oví), la cria d’animals de granja, la fabricació de crin vegetal i altres modestes activitats industrials complementen les activitats econòmiques. A les localitats costaneres, la pesca (sardines i cloïsses) i, sobretot, el turisme són dominants. La població experimentà una disminució progressiva entre el 1900 (6.293 h) i el 1950 (4.362 h). La vila (3.772 h [2006], xivertins

; 159 m alt.), situada vora la carretera i la línia de ferrocarril de Barcelona a València, posseeix una gran església parroquial construïda entre el 1735 i el 1766 amb un campanar de 68 m d’altitud (bastit del 1783 al 1808) i una triple portada neoclàssica a la façana. Els templers, que posseïen el castell de Xivert des de la conquesta cristiana (1233), atorgaren el 1251 carta de poblament a favor de diversos cristians perquè s’establissin al lloc d’Alcalà (en canvi, el lloc de Xivert restà de població musulmana, cosa excepcional al Maestrat, fins a l’expulsió del 1609). El 1316 l’orde de Montesa substituí el dissolt orde del Temple, i Alcalà esdevingué el cap d’una comanda o batllia de l’orde batllia d’Alcalà . La vila fou incendiada el 1521 pels agermanats. Durant la primera guerra Carlina, el cap carlí Serrador s’emparà de la població, on féu afusellar el comandant governamental Vila-roig.