Alcalà de Xivert

Comprèn tres sectors: la zona costanera, des de la desembocadura de la rambla de les Coves (on es troba el llogaret de Capicorb), al S, fins a la partida de Ribamar, al N, amb el poble d’Alcossebre el corredor prelitoral, on es troba la vila d’Alcalà i per on passen les vies de comunicació entre València i Barcelona, drenat per la rambla d’Alcalà (que desemboca a la mar prop de Benicarló) i separat de la costa per les serres de Xivert (on es troben les restes del castell de Xivert) i d’Irta i la muntanya de Sant Benet (on es troba l’ermita del mateix nom); i la vall d’Àngel, que s’estén al NE fins a les Talaies d’Alcalà i on es troba el caseriu de la Vall d’Àngel. La rambla de les Coves (o riu de Sant Miquel), que penetra dins el terme per l’anomenat estret del Riu, passa entre els despoblats d’Almedíxer (a la dreta) i de Castellnou (a l’esquerra), del qual resta l’església de Sant Miquel, a l’indret del previst pantà d’Aulerit. La terra no conreada (9.500 ha), ocupada per pasturatge i per brolles de romaní, és de propietat particular; les terres de conreu són força repartides i són explotades en un 95% pels mateixos propietaris. Només 318 ha són de regadiu, que aprofita les venes d’aigua subterrània extreta amb motors o amb sínies. La resta és terra de secà (cereals, garrofers, ametllers, oliveres i vinya). La ramaderia (sobretot el bestiar oví), la cria d’animals de granja, la fabricació de crin vegetal i altres modestes activitats industrials complementen les activitats econòmiques. A les localitats costaneres, la pesca (sardines i cloïsses) i, sobretot, el turisme són dominants. La població experimentà una disminució progressiva entre el 1900 (6.293 h) i el 1950 (4.362 h). La vila (3.772 h [2006], xivertins

; 159 m alt.), situada vora la carretera i la línia de ferrocarril de Barcelona a València, posseeix una gran església parroquial construïda entre el 1735 i el 1766 amb un campanar de 68 m d’altitud (bastit del 1783 al 1808) i una triple portada neoclàssica a la façana. Els templers, que posseïen el castell de Xivert des de la conquesta cristiana (1233), atorgaren el 1251 carta de poblament a favor de diversos cristians perquè s’establissin al lloc d’Alcalà (en canvi, el lloc de Xivert restà de població musulmana, cosa excepcional al Maestrat, fins a l’expulsió del 1609). El 1316 l’orde de Montesa substituí el dissolt orde del Temple, i Alcalà esdevingué el cap d’una comanda o batllia de l’orde batllia d’Alcalà. La vila fou incendiada el 1521 pels agermanats. Durant la primera guerra Carlina, el cap carlí Serrador s’emparà de la població, on féu afusellar el comandant governamental Vila-roig.