i tinença d’Alcalatén | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

tinença d’Alcalatén

Antiga jurisdicció senyorial, coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d’Alcalatén .

Comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit. El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén , actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila d’Alcora. Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I juntament amb tot el territori de la tinença; a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda, ministre de Carles III i de Carles IV d’Espanya, la senyoria d’Alcalatén passà a la casa ducal d’Híxar.

Col·laboració: 
JEC / MxC
Llegir més...