i Niceto Alcalá Zamora y Torres | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Niceto Alcalá Zamora y Torres

El president de la República, Alcalá Zamora, a la signatura de la Llei de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
© Fototeca.cat
dret dr i ciències polítiques polít
Polític i jurista.
Priego, Còrdova, 1877 — Buenos Aires, 1949

Fou elegit diputat el 1905 com a membre del Partido Liberal. En fraccionar-se aquest, s’incorporà al grup de García Prieto, que el nomenà ministre de foment (1917) i de guerra (1922). El 1930 es declarà republicà i formà part del comitè revolucionari. Com a cap d’aquest comitè, exigí el traspàs de poders després del triomf electoral de l’abril del 1931 i presidí el govern provisional. Davant les posicions laiques i reformistes de la majoria parlamentària, dimití (octubre), però, dos mesos més tard, acceptà la presidència de la república. Durant el seu mandat es mantingué en una posició conservadora i intentà, debades, de crear un partit centrista, per tal d’estabilitzar el règim republicà. En conseqüència, topà tant amb els partits d’esquerra com amb els de dreta, els quals frenà en ocasió de la repressió del 1934. Després del triomf del Front Popular en les eleccions del febrer del 1936, fou destituït per les corts, per iniciativa dels partits d’esquerra (7 abril) i marxà a França, des d’on posteriorment passà a l’Argentina.

Col·laboració: 
RGa
Llegir més...