Conreu de cereals i d’oliveres. Bestiar porquí. Mines d’estany. Al seu terme hi ha el gran pont d’Alcántara , romà (s I dC) de sis arcs, sobre el Tajo, de 194 m de longitud i 71 m d’alçada màxima. És un dels ponts romans més grans i més ben conservats. La vila, a l’edat mitjana, fou definitivament reconquerida als musulmans el 1212 per Alfons IX de Castella. El 1479 s’hi celebraren les anomenades vistes d’Alcántara entre Isabel I de Castella i la seva tia Beatriu, duquessa de Viseo, cunyada d’Alfons V de Portugal, preliminars del tractat d’Alcáçovas. El convent de Sant Benet, casal de l’orde d'Alcántara, reconstruït entre el 1499 i el 1577, és en ruïnes. L’església parroquial de Santa María de Almocóvar té façana romànica i pintures sobre taula de Luis Morales (s XVI).
El pont d’Alcántara, pont romà del segle I dC sobre el riu Tajo, al municipi del mateix nom, a la província de Càceres, Extremadura
© B. Llebaria