i orde d’Alcántara | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

orde d’Alcántara

història militar hist mil
Orde militar fundat amb el nom d’orde de San Julián del Pereiro l’any 1156 per Suero Fernández i el seu germà Gome Fernández, sota la protecció de Ferran II de Lleó.

Des del 1187 fou subjecte a l’orde de Calatrava i, com aquesta, professava la regla del Cister. En conquerir Alfons IX la vila d’Alcántara, el 1212, la lliurà a l’orde de Calatrava perquè hi fundés un convent que fos cap d’aquest orde fora de Lleó. El 1218, el mestre de Calatrava, Martín Fernández, i el de San Julián del Pereiro, Nuño Fernández, establiren un acord pel qual el primer lliurava al segon la vila d’Alcántara i tots els béns de l’orde en el regne de Lleó a canvi de quedar l’orde del Pereiro sotmès a la visita del de Calatrava. Des d’aleshores començà a ésser anomenat orde d’Alcántara. Els seus cavallers obtingueren el permís de contreure matrimoni el 1540. El 1495 el mestre de l’orde, Juan de Zúñiga, renuncià a favor dels Reis Catòlics per tal que aquests en poguessin ésser nomenats administradors. Era constituït per cinc dignitats a més del mestre: prior, comanador major, clavari, sagristà major i prior de Magacela.

Col·laboració: 
AFE
Llegir més...