i Paulino Alcántara Riestra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Paulino Alcántara Riestra

esports esport
Futbolista, conegut pel sobrenom de Trencaxarxes.
Ilo-Ilo, Filipines, 7 d’octubre de 1896 — Barcelona, 13 de febrer de 1964

Després de passar per l’AC Galeno i l’Universitari SC, debutà en el primer equip del Futbol Club Barcelona el 1912, on jugà fins el 1927, amb un parèntesi de dos anys al Bohemians de Manila (1916-18). Jugà d'interior esquerra i amb el Barça fou deu vegades campió de Catalunya (1913, 1916, 1919-22, 1924-27) i cinc vegades campió d’Espanya (1913, 1920, 1922, 1925, 1926), i ostenta el rècord de gols de l’equip en tota la seva història, 357. Jugà sempre amb un mocador blanc penjant dels pantalons i fou l’autor del primer gol d’un jugador blaugrana al camp de les Corts. La seva potència de xut es manifestà, sobretot, en ocasió del partit França-Espanya del 30 d’abril de 1922, acabat amb el resultat de 0-4, on va marcar un gol que provocà que la pilota foradés la xarxa.

Jugà cinc vegades amb la selecció estatal (1921-23), i sis amb la catalana (1915-24). També participà en uns Jocs Asiàtics amb la selecció de les Filipines. El 1951 exercí de seleccionador estatal durant tres partits al costat de Félix Quesada i Luis Iceta.

Llicenciat en medicina, exercí professionalment després de retirar-se del futbol (1927) i fou directiu del FC Barcelona (1931-34). Militant de Falange Española, en esclatar la Guerra Civil formà part del Batalló de la Brigada Mixta Legionària italoespanyola, més coneguda com els Fletxes Negres, on arribà a tinent i amb la qual entrà a Barcelona el 1939.

Publicà Mis memorias y consejos prácticos para el entrenamiento (1924).

Data de revisió: 
2017-02-08
Llegir més...