És un relleu format per roques calcàries del pontià que baixen cap al S des d’una altitud de poc més de 1 000 m fins als 750 m; molt dissecada per la penetració del Tajo, el Tajuña i els seus afluents, forma un conjunt de páramos, relleu tabular, i valls d’erosió. Al marge septentrional, en contacte amb el Sistema Central, l’erosió ha format un relleu més variat (sòl de materials detrítics) amb altures que ultrapassen els 1 000 m. A l’E, l’anticlinal secundari de la serra d’Altomira és travessat epigènicament pel Tajo i pel Guadiela cavant congosts que han estat aprofitats per a la construcció dels grans pantans d’Entrepeñas (Tajo) i de Buendía (Guadiela). Els pobles són instal·lats sovint vora les costes on brollen les fonts (Cifuentes, Pastrana, Brihuega, Colmenar de Oreja, Hija), però la ciutat principal és Guadalajara. La població viu de l’agricultura. La mel obtinguda a l’alta Alcarria és d’excel·lent qualitat. Fàbrica de ciments; al terme d’Almonacid de Zorita, el 1968, fou inaugurada la primera central nuclear de l’Estat espanyol.