i Alcàsser | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alcàsser

Municipi de l’Horta del Sud, situat en una plana regada, en part, amb aigua de la séquia reial del Xúquer i, principalment, de la font de Ninyerola i del subsol.
Població: 
9.103 h
[2009]
Extensió: 
9 km2

La meitat del terme municipal és dedicat al conreu de tarongers i a l’horta baixa; l’àrea d’aquesta augmenta contínuament, després de les gelades de l’any 1956. La resta és ocupada pels conreus de secà (garrofers, oliveres, vinya de moscatell i ametllers). La terra de conreu, que és molt repartida, és explotada directament pels propietaris. La ramaderia i una determinada activitat industrial (serradora, mobles, etc.) completen les activitats econòmiques. La població s’ha doblat des del 1900, amb un fort creixement entre els anys 1960-80. La vila (8 505 h [2006], alcassers; 29 m alt.) és situada a la dreta del barranc de Picassent, a 1,5 km de la vila d’aquest nom, de la qual depengué eclesiàsticament fins al 1784. Era població de moriscs; el 1609, poc abans de llur expulsió, tenia 70 famílies morisques, i el 1620 tenia només 35 cases habitades. Esdevingué baronia (baronia d’Alcàsser); el palau baronial, bastit, probablement, sobre una antiga fortificació islàmica, fou transformat en casa de la vila. L’església parroquial de Sant Martí fou acabada el 1805 i el 1819 hi fou afegida la capella del Sant Crist de la Fe, talla de fusta que és objecte d’una especial veneració.

Col·laboració: 
RPC / MxC
Llegir més...