Estudià a la Universitat de València, d’on fou professor (1946-48) i on es doctorà (1948). Posteriorment exercí la docència a la Universitat de Madrid (1948-59), i s’especialitzà en antropologia, cultura i història americanes. Catedràtic d’arqueologia americana de la Universitat de Sevilla (1959), el 1967 passà a la Complutense de Madrid, on restà fins a la jubilació (1987) i de la qual fou vicerector (1976-83). Des del 1951, que dugué a terme una exhaustiva investigació de les col·leccions del Museu Nacional d’Antropologia de Mèxic, féu nombroses estades a Llatinoamèrica, on realitzà diverses excavacions (Chinchero, al Perú, 1968-70; Esmeraldas, a l’Equador, 1970-75; Quetzaltenango, a Guatemala, 1977-80). Publicà un gran nombre de llibres sobre la seva especialitat: Fuentes indígenas de México (1956), América en la época de los Austrias (1962), Manual de Arqueología Americana (1965), La arqueología antropológica en España (1975), Arqueología de Chinchero (1976), Arte y antropología (1982), Historia del Arte Hispanoamericano (1987), Arqueología antropológica (1989), Arte Precolombino (1990), Arqueólogos o anticuarios (1995), Antropólogos y disidentes (1999), etc.