Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis. La seva conca receptora és de 650 km2. La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km2. Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m3 d’aigua per segon. El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis. L’aportació mitjana anual és de 8 300 m3, que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m3/s. Aquesta aportació mitjana anual oscil·la d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m3 i una mínima de 1 900. A la plana de Cocentaina, poc després de la seva formació, rep, per l’esquerra, el riu de Penàguila i, al pla de Muro, per l’esquerra, el riu d’Agres; després de rebre encara, per la dreta, els barrancs de Planes i de l’Encantada, s’obre pas, amb dificultat, cap a la Safor a través del congost anomenat l’estret de l’Orxa. Un cop a la plana costanera, descriu una sèrie de meandres i desemboca tocant al Grau de Gandia (anteriorment, però, desembocava 2 km més al sud, prop de Daimús). A la canal d’Alcoi i al Comtat, el riu és desviat a nombrosos indrets tant per al regatge com per a usos industrials; a la Safor, la seva aigua és presa dues vegades per tal d’alimentar el sistema de regatges de l’horta de Gandia: aigua avall de Vilallonga de la Safor es troba l’assut d’Alcoi o d’en Carròs, d’on surten, per la dreta, la séquia d’en Carròs; un quilòmetre més avall es troba l’assut d’en Marc, on l’aigua sobrant és desviada, per l’esquerra, cap a la séquia d’en Marc. Malgrat l’amplada del llit fluvial en el curs baix respecte a la conca receptora, resulta sovint insuficient a causa de les crescudes estacionals.