séquia reial d’Alcoi

Séquia, la més important de l’horta de Gandia, que pren l’aigua del riu d’Alcoi, per la dreta, a l’assut d’Alcoi o d’en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal; del mateix assut, per l’esquerra, l’aigua és desviada cap a la séquia d’en Carròs.

L’aigua sobrant d’aquest assut és recollida més avall, a l’assut d’en Marc, i desviada cap a la séquia d’en Marc. Tot el cabal del riu és dividit en 45 files; a 700 m de l’assut hi ha la Casa Fosca, recinte cobert i tancat amb dues claus (guardades a Gandia i a la Font d’en Carròs), on l’aigua és dividida per primera vegada, en set parts i mitja: dues, a la dreta, formen la séquia de Rebollet (que rega els termes de Potries, la Font d’en Carròs i Oliva); la resta forma la séquia comuna de Gandia i Oliva, subdividida als 350 m a l’anomenada Casa Clara, entre la séquia comuna d’Oliva (que rega, amb 21 files i mitja d’aigua, els termes d’Oliva, la Font d’en Carròs, Bellreguard, Rafelcofer, l’Alqueria de la Comtessa, Piles, Miramar i Palmera) i la séquia comuna de Gandia (que rega, amb 14 files i un terç, els termes de Beniflà, Beniarjó, Bellreguard, Almoines, Gandia, Daimús, Miramar i l’Alquerieta de Guardamar). La comunitat de regants dirigeix la distribució de l’aigua a través d’un sindicat general i de quatre juntes de séquia (a Palma de Gandia, per a la séquia d’en Carròs; a la Font d’en Carròs, per a les respectives séquies comunes). La séquia reial fou construïda el segle XIII, després de la conquesta cristiana.