Alcoleja

Alcoleja d’Aitana, Alcolecha (es)

Municipi del Comtat, situat a la serra d’Aitana.

Al vessant septentrional d’aquesta serra comprèn una gran part de la capçalera del riu de Frainos; al vessant meridional, un petit sector de la vall de Seguró, capçalera del barranc del Port o de Tagarina, a la conca del riu de Sella. El port de Tudons, per on passa la carretera que comunica el Comtat amb la Vila Joiosa, és el punt de contacte entre aquests dos sectors. La part més muntanyosa del terme és coberta de pasturatges i de boscs de pins i d’alzines. La terra és, en general, molt repartida i és explotada pels propietaris. Al secà hom conrea oliveres, arbres fruiters i, principalment, cereals (blat i, alternativament, lleguminoses). Al regadiu hom conrea pereres i pomeres i, per al consum local, també hortalisses. Entre el 1900 i el 1980 la població disminuí a causa, principalment, de l’emigració cap a Alcoi i les ciutats industrials del Principat. La vila (203 h [2006], alcolejans; 739 m alt.), assentada al vessant de la serra d’Aitana, a l’esquerra del riu de Frainos, conserva l’antic palau dels marquesos de Malferit, senyors d’Alcoleja. Era un llogaret de moriscs (10 famílies el 1563) de la parròquia de Penàguila, de la qual fou separada el 1535 juntament amb Benasau, Benigama i Beniafé i Ares del Bosc per formar la nova parròquia d’Ares. La capitalitat d’aquesta parròquia fou traslladada el 1574 a Alcoleja. Benasau i Ares del Bosc formen actualment un altre municipi. Benigama és despoblat d’antic; Beniafé, de fa pocs anys. Prop del port de Tudons, a la serra d’Aitana, es troben, a més de les masies d’Aitana i de Riola, a l’aiguavés septentrional, l’església i el caseriu de Seguró (en part dins el terme de Sella, a la Marina Baixa), a l’aiguavés meridional.