i Alcoletge | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alcoletge

Sumari de l’article

Alcoletge
© Fototeca.cat
Municipi del Segrià.
Població: 
2.677 h
[2009]
Extensió: 
17 km2

Situació i presentació

Limita amb els municipis de Lleida a l’W i al S, Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) a l’E, Vilanova de la Barca al N i Corbins al NW. S'estén del sector NE del pla segrianenc, a l’esquerra del Segre (límit NW del terme), al sector de contacte entre les terrasses fluvials que segueixen el curs del riu (tossal de la Nora i tossal d’Alcoletge), i la plana urgellesa, de la qual forma part el sector de llevant.

El poble i cap de municipi d’Alcoletge (el topònim és islàmic, derivat d' al-Kolai'a “el castellet”) és l’únic nucli de població agrupada del terme. Entre les partides cal esmentar la de la Plana i de les Gavarneres a ponent, l’Argelagar a l’E, del Pla Negret al S i de l’Església Vella.

La principal via de comunicació és la carretera C-13 (Eix dels Pallars), de Lleida a Esterri d’Àneu. L’autovia A-2 travessa el sector SW del terme, on entronca amb la C-13; diversos camins rurals comuniquen el poble amb Bell-lloc d’Urgell, Bellvís (ambdós al Pla d’Urgell) i la carretera N-IIa. Paral·lela a la C-13 passa la línia del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur.

La població i l'economia

La població, que havia estat tradicionalment escassa, sobretot durant les crisis derivades de les guerres dels segles XVII i XVIII, augmentà considerablement en aquest darrer segle (de 51 h el 1718 passà a 391 h el 1787) i fins el 1860 (879 h); després ho féu més gradualment (898 h el 1900, 953 h el 1930) i tornà a tenir un increment important a partir de la dècada de 1960: 1 081 h el 1960, 1 326 h el 1965. Després d’un període d’estancament durant la dècada de 1970 (1 315 h el 1970, 1 327 h el 1975 ), les xifres de població dels darrers censos tornaren a indicar un fort augment: 1 407 h el 1981, 1 517 h el 1991, 1 846 el 2001 i 2 093 h el 2005.

L’agricultura ha estat la base tradicional de l’economia d’aquest municipi. La terra conreada, representa una mica més de la meitat del terme. La totalitat dels conreus són de regadiu, regats per les séquies derivades del Segre (la de Fontanet i altres) i del canal d’Urgell (séquia de les Canals). El principal conreu són els fruiters, entre els quals destaquen les pereres i les pomeres; els presseguers tendeixen a decréixer. També s’hi conreen cereals com el blat i el blat de moro (que ha anat augmentant els darrers anys del segle XX) i farratge. Pel que fa a la ramaderia, ha anat adquirint gran importància la cria d’aviram i de porcs, i menys la de bovins i ovins.

La Cooperativa Agrícola d’Alcoletge es dedica a la comercialització de la fruita i els cereals; també subministra adobs i insecticides. Hi ha altres empreses que disposen de cambres de congelació de fruita, carn i peix. També hi ha una teuleria, una empresa d’estructures metàl·liques i una de confecció, entre d’altres. La zona industrial s’estén al voltant del poble. El mercat setmanal és el dimecres.

El poble d'Alcoletge

El poble d’Alcoletge es troba a 213 m d’altitud, als vessants del tossal d’Alcoletge, en una filera de puigs a les primeres terrasses que voregen el Segre. Un curt ramal el comunica amb la carretera C-13, que arriba a Esterri d’Àneu. L’edifici més notable és l’església parroquial de Sant Miquel, situada al nucli antic, construïda els darrers anys del segle XVIII en estil neoclàssic, un altre epígon de la Seu Nova de Lleida, amb tres naus i una bella façana. El 1936 desaparegué el notable altar major bar-roc (del segle XVIII) procedent de la Seu Vella de Lleida; també en procedia el monument del Dijous Sant abans del tancament el 1749. Els eixamples a partir del nucli s’han creat en direcció al N i al S.

La festa major se celebra el tercer diumenge de maig. El darrer dia és tradicional que les diverses colles del poble preparin el plat típic, la cassola, a l’aire lliure, i que es faci un dinar col·lectiu. La festa major d’estiu és el tercer cap de setmana de setembre i també es fa la festa de la Cassola. El 16 de juliol se celebra la festa de la Mare de Déu del Carme, patrona del poble. Una altra tradició ben arrelada és la matança del porc que es fa en data variable.

La història

Al sector septentrional del terme, al peu del tossal de la Nora, hi ha restes de tombes excavades. Al sector meridional, vers el tossal de Moradilla (aquest ja en el terme de Lleida), hi ha restes de ceràmica cordonada de l’edat del ferro (cultura hallstàttica, en jaciments similars a d’altres de veïns –Fraga, Seròs, Aitona i Albarés–), estudiades per Camps i Clemente. Al turó que domina el poble hom pot trobar ceràmica d’origen àrab d’època medieval, la qual evidencia l’existència d’un poblament islàmic d’abans de la invasió almoràvit (modernament, del castell d’Alcoletge no en resten vestigis).

Alcoletge apareix documentat el primer terç del segle XII en un conveni del 1118 entre Ramon Berenguer III i Arnau Berenguer d’Anglesola (recollit en el Liber feudorum maior ). El mateix Ramon Berenguer III, en els seus tractes amb el valí almoràvit de Lleida Ibn Hila¯m (Avifelel), rebé en penyora el castell d’Alcoletge. Sembla que el territori d’aquest terme (com el dels veïns Vilanova de la Barca -Castell Pagès- o la partida de Granyana o el despoblat de Sant Julià de la Carnassa, no identificat, que es trobava al camí d’Alcoletge) té un poblament d’origen visigòtic (potser Sant Julià donà origen al poble islàmic d’Alcoletge). Aquest topònim, junt amb el d’Avinverme, antecessor de la partida i santuari de Granyana, es troba profusament documentat en el Capbreu autèntich de la seu (1382) i en els censos parroquials.

L' Ordinatio del 1168 cita ja la parròquia d’Alcoletge dins la prepositura de Bell-lloc, i el poble consta des del 1200 com a part del veïnatge de la ciutat de Lleida (jurídicament es mantingué sempre amb el caràcter de poble de contribució de Lleida). Tanmateix, ja dins el regnat de Pere III (1358) apareix en els censos estudiats per Pons i Guri com un indivís del noble Ramon de Centelles i de l’abadessa del monestir barceloní de Jonqueres. En el fogatjament de 1365-70 figura, dins la vegueria de Lleida, com a indivís de Lluís Icard de Mur i la mateixa abadessa (amb 23 focs) i hom hi afirma que havia pertangut a la muller del ciutadà de Lleida Pere (probablement Pere Giner).

Des que Benet XII concedí (1340) determinades indulgències al santuari de Granyana (del veí terme de Lleida, a tocar d’Alcoletge), el poble que tractem professà una gran devoció a la imatge de la Mare de Déu de Granyana, que n'esdevingué patrona. Les terres veïnes del camí d’Alcoletge des de Lleida eren regades per la séquia de Fontanet.

El 2 de juny de 1386 Pere III (segons el Llibre verd de l’arxiu municipal de Lleida) vengué en franc alou a la paeria de Lleida el dret de mixt i mer imperi sobre el lloc d’Alcoletge per 7 000 sous barcelonesos. Hom fa constar en el document l’indivís entre Lluís de Mur i el monestir de Jonqueres. La donació o venda fou confirmada per Alfons IV el 1424.

Encara que Alcoletge perdé el caràcter de poble de contribució de Lleida a causa de les senyories esmentades, a la fi de l’Antic Règim (1836) recuperà un dret sobre els llocs de Torres de Segre, Poblet, Sudanell i Alguaire en virtut de les cartes de veïnatge atorgades a la fi del segle XIV.

El segle XVI fou beneficiós per al poble i la prosperitat agrícola permeté a les monges de Jonqueres de construir un magnífic casal de pedra picada amb façana renaixentista i bella galeria amb arcs a la part posterior (avui propietat particular, conserva l’estructura interior). El 1553 el lloc tenia 35 focs (uns 175 h) i posseïa encara el castell d’origen islàmic.

La séquia de Fontanet restà subjecta a les ordinacions donades per la paeria de Lleida el 1543 i persistí el domini alodial de Jonqueres, mentre que la jurisdicció criminal era de la paeria de Lleida. El 1595 hom reparava el pont de Sant Julià de la Carnassa sobre la séquia de Fontanet, que era el camí més dreturer per anar al santuari de Granyana.

El segle XVII, amb la guerra dels Segadors, fou fatal per a aquest sector: fou saquejat el santuari, destruït el castell d’Alcoletge i el 1665 consta que el lloc d’Alcoletge (com Bell-lloc, Albatàrrec i els Alamús) s’havia despoblat, i encara es tornà a despoblar després del desastre del 1707, a la guerra de Successió. Es mantenia la senyoria de l’abadessa de Jonqueres, però el nou ajuntament de Lleida, sorgit dels decrets de Nova Planta, nomenà el 1719 batlle de la jurisdicció criminal del lloc i terme d’Alcoletge, del partit de Lleida, Francesc Montserrat, i la població quedà constituïda així en ajuntament.

Des del 1794 els pagesos del terme formaren part de la comunitat de regants sota la Junta del Sequiatge de Lleida, cosa que facilità l’extensió dels fruiters i del conreu de la patata i del blat de moro. El canal d’Urgell beneficià encara la producció agropecuària i aquest progrés es reflectí en la demografia. El municipi es regí molts anys per les anomenades Ordinacions d’Alcoletge , aprovades per la diputació de Lleida el 1920.

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...