Emplaçat al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles (1 122 m alt.) i el Montmajor (1 012 m, ja dins el terme d’Altura). La part meridional del terme és boscada (pinedes), però, en general, les parts més muntanyoses, de propietat comunal, són cobertes de brolla de romaní. Les terres de conreu (1 023 ha), molt repartides, són explotades pels propietaris. Hom conrea vinya (800 ha) i cereals (350 ha; blat, ordi i civada). El vi és elaborat en una cooperativa. La ramaderia (200 caps de bestiar porquí, 2 000 de cabrum i 3 000 d’oví), l’avicultura (3 000 caps), l’apicultura (600 ruscs) i l’explotació d’una pedrera de marbre negre, propietat del municipi, completen les activitats econòmiques. La població ha disminuït fortament per l’emigració cap a València, tot i que des del 1975 s’ha estabilitzat. La vila (793 h [2006], 774 m alt.), que agrupa tota la població del municipi, es troba assentada al peu d’un turó (Los Molinos, 904 m alt.), a la dreta de la rambla de les Alcubles (anomenada més avall rambla d’Artaix), a poca distància del terme municipal d’Andilla (Serrans). La senyoria fou donada el 1407 pel rei Martí I a la cartoixa de Vall de Crist; el lloc de les Alcubles, tanmateix, fou considerat carrer de València.
