És dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar: el principal, l’antic terme de l’Alcúdia, és situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous (22,11 km2); l’altre sector, al S i més petit (1,65 km2), que correspon a l’antic terme de Montortal, s’estén a la dreta del riu Sec o barranc de Montortal, afluent per l’esquerra del riu dels Ullals. Prop de la vila passa la séquia reial del Xúquer, la qual rega una gran part de les terres. Hom hi conrea tarongers (1.050 ha), hortalisses (280 ha) i fruiters de pinyol (400 ha). És un dels municipis que s’han industrialitzat més de la comarca (congelats, maquinària, mobles), activitats que ocupen el 37% dels habitants. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades en un 95% pels propietaris i el minifundisme és gairebé total: el 97% de les explotacions tenen menys de 5 ha. Té estació del ferrocarril de via estreta de València a Castelló de la Ribera i celebra un mercat setmanal, el divendres. La població ha augmentat constantment des del començament del segle XX, especialment a causa de la immigració castellana.
Aspecte de la casa de cultura de l'Alcúdia
© Vicenç Salvador Torres Guerola
La vila (10.609 h agl [2006], alcudiencs; 38 m alt.) és a l’esquerra de la séquia reial del Xúquer, al llarg de la carretera de València a Alcoi. Repoblada amb cristians després de la conquesta de Jaume I, fou senyoria dels Montagut, elevada a comtat al segle XVII (comtat de l’Alcúdia); el 1842 li fou agregat el municipi de Montortal. L’actual església parroquial de Sant Andreu, d’estil neoclàssic i de grans dimensions, fou acabada el 1780; Josep Vergara pintà els frescs de les petxines de la volta. Al SE de la vila hi hagué un convent franciscà (de franciscans alcantarins), fundat el 1600 i que desaparegué amb l’exclaustració del 1835; Josep Esteve i Bonet esculpí, el 1773, diverses imatges per a l’església d’aquest convent. Al N de la vila, prop de la carretera de València, es troba el barri del Serrallo.