i l’Alcúdia de Crespins | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

l’Alcúdia de Crespins

la Torre de Crespins, Torre de l’Alcúdia, Nom amb el qual també era conegudal’Alcudiola, Nom amb el qual també era conegudal’Alcúdia de Canals
l’Alcúdia de Crespins
© Fototeca.cat
Municipi de la Costera, situat a la plana regada de l’esquerra del riu Cànyoles.
Població: 
5.230 h
[2009]
Extensió: 
5 km2

És drenat pel riu dels Sants, el qual neix dins el terme, a l’abundant font dels Sants, a l’indret d’una antiga ermita dedicada a sant Abdó i sant Senén. Aquest curs d’aigua rega una part important de les hortes de la Costera; els termes de Canals i de l’Alcúdia de Crespins utilitzen les séquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars. Al regadiu (478 ha) hom conrea tarongers, figueres, moresc, blat, cacauets, patates, cotó, etc; al secà, oliveres i garrofers. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris. La indústria té, en canvi, molta importància: tèxtil (cotó), paper, material de construcció, conserves de fruites, envasos per a fruita, etc. La població ha tingut un augment, del 1900 al 1965, del 131%, el més gran de la comarca en aquest període. La vila (4 576 h [2006], cudiaïns; 160 m alt.) es troba emplaçada a la dreta del riu dels Sants; el seu nucli urbà és pràcticament unit amb el de Canals; prop del límit entre els dos municipis hi ha l’estació del ferrocarril de València a La Encina. Era una antiga alqueria d’origen islàmic coneguda també per la Torre de l’Alcúdia o la Torre de Crespins; les construccions d’aquesta alqueria, amb una torre d’època islàmica, quedaren incorporades al palau senyorial que fou de la família Crespí i, posteriorment, dels comtes d’Orgaz. Era població de cristians nous que tenia 60 focs el 1609, poc abans de l’expulsió dels moriscs. L’actual església parroquial fou projectada el 1702. L’alqueria de Crespins, esmentada al Repartiment de Jaume I, era prop de l’Alcúdia.

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...