i Aldaia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Aldaia

Aldaia
© Fototeca.cat
Municipi de l’Horta de l’Oest, situat al límit de la plana de regadiu amb el pla de Quart.
Població: 
29.914 h
[2009]
Extensió: 
16 km2

Un 70% del terme és conreat i predomina el regadiu (95% de les terres cultivades), aprofitant l’aigua del Túria, a través de la séquia de Manises. Hi destaquen els cítrics (700 ha) i les hortalisses (380 ha). Al secà tan sols garrofers (50 ha). Les terres, molt repartides (el 98% són menors de 5 ha), són explotades per administració directa. La indústria és molt important, especialment la de la fusta (196 empreses), productes metàl.lics (50), plàstics i ventalls. Aquestes se situen en alguna de les 6 zones industrials del municipi, que ocupen 326 ha. Nucli amb una població obrera (el 50% són ocupats a la indústria) en gran part immigrada, amb un fort creixement (la població s’ha multiplicat quasi per vuit del 1900 al 1991) que atenyé el grau màxim els anys seixanta i setanta. Els serveis ocupen un 40% de la població i l’agricultura tan sols un 1,6%. El nucli urbà s’ha unit al d’Alaquàs. El poble (27 331 h agl [2006]; aldaiers ; 45 m alt.), al límit del regadiu amb el secà, molt pròxim a la vila d’Alaquàs, dista vuit quilòmetres de la ciutat de València, amb la qual és ben comunicat (estació del ferrocarril de València a Madrid). Era una alqueria islàmica que després de la conquesta per Jaume I (1238) passà a la jurisdicció del monestir de Poblet; depengué de la parròquia de Quart de Poblet fins al s. XVI, que fou declarat parròquia independent (Santa Maria), regida fins el 1800 pels monjos de Poblet; l’església, de construcció gòtica, fou restaurada al s. XVIII en estil xorigueresc; cal destacar la capella de Sant Esteve, a la qual pintà un tríptic Nicolau Borràs.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...