i Pere Aldavert i Martorell | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Aldavert i Martorell

periodisme period i ciències polítiques polít
Periodista i polític.
Barcelona, 1850 — Barcelona, 1932

Cursà el doctorat en ciències. Fou un dels més entusiastes impulsors del moviment catalanista durant el darrer quart del s. XIX. Amic i col·laborador d’Àngel Guimerà en diverses empreses patriòtiques, a vint anys participà en la creació de La Jove Catalunya (1870), i col·laborà en el setmanari La Gramalla que alguns socis d’aquesta entitat havien fundat. L’any següent inicià la publicació de la revista quinzenal La Renaixença , la qual, transformada en diari el 1881, es mantingué fins al 1905 en bona part gràcies a la seva tenacitat i al seu talent periodístic. Col·laborà destacadament amb la Lliga de Catalunya, i amb la Unió Catalanista, a la primera assemblea de la qual intervingué en la discussió i l’aprovació de les Bases de Manresa. Amb la irrupció, al començament del s. XX, de les noves generacions nacionalistes, declinà la influència d’Aldavert, que continuava fidel a l’esperit i als procediments del vell catalanisme. En desaparèixer el diari La Renaixença, Aldavert publicà alguns opuscles i diversos llibres integrats per articles escrits amb el seu personalíssim estil: Nòs amb nòs (1904), A la taleia (1906), Furgant pertot arreu (1906), Cantant i fent la meva (1906), Feina vella (1906), D’altres temps (1906), Feina nova (1906), Dels anys de la fàccia (1907), Encara són de moda (1907), A vol d’ocell (1907), Per matar l’estona (1907), Per fer la dotzena (1908), A salt de mata (1908). Encara, l’any 1911, inicià la publicació de la revista setmanal Nòs amb nòs, redactada gairebé íntegrament per ell, però tingué poca durada.

Col·laboració: 
JBe
Llegir més...