Estudià la carrera de lletres a Madrid i començà escrivint poesia (Todavía la vida, 1947, i Libro de las algas, 1949), bé que aviat es donà a conèixer com a contista, gènere que no ha abandonat mai (Vísperas del silencio, 1955; El corazón y otros frutos amargos, 1959; Caballo de pica, 1961, etc). Com a novel·lista és autor de la trilogia La España inmóvil, formada per El fulgor y la sangre (1954), Con el viento solano (1956) i Los pozos —no publicada—, amb la qual desfà alguns tòpics del colorisme castellà, de Gran sol (1957), on dóna una visió de la vida del mar, i de Parte de una historia (1967), del mateix tema. Caracteritzat pel rigor de l’estructura formal i sovint per una fredor que recorda el reportatge.