i ducat d’Alençon | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

ducat d’Alençon

Jurisdicció feudal que comprenia part dels actuals departaments d’Orne i de Sarthe.

El comtat fou creat el 1082 i unit a la corona francesa per Felip II August el 1219. Lluís IX el donà al seu cinquè fill, Pere, i, en morir (1285), Felip III el tornà a donar al seu fill Carles I (mort el 1325), comte de Valois, titulat “rei d’Aragó”. Al seu besnet Joan I de Valois (mort el 1415) li fou atorgat aquell feu convertit en ducat d’Alençon el 1414, i el fill d’aquest, Joan II (mort el 1476), fou un dels primers col·laboradors de Joana d’Arc, amb la qual assetjà infructuosament París (1429). En morir (1525) el seu net, Carles IV, comte d’Armanyac, marit de Margarida de Valois-Angulema, germana del rei Francesc I, el ducat fou reunit a la corona. Després passà, però, a diferents membres de la família reial, entre els quals Francesc (mort el 1584), fill del rei Enric II, que més tard rebé el títol de duc d’Anjou. El darrer duc d’Alençon fou el príncep Ferran (mort el 1910), fill del duc de Nemours i net del rei Lluís-Felip I.

Col·laboració: 
AFE
Llegir més...