Salvador d’Alepús

(Morella?, 1503 — Sàsser, Sardenya, 1566)

Teòleg i eclesiàstic.

Valencià de naixement i de llinatge patern, però de mare sarda, establert a Sardenya, el 1527 fou elegit a instàncies de Carles V arquebisbe de Sàsser. Assistí com a tal al concili de Trento, on exercí un paper destacat: influí decisivament en les comissions de decrets doctrinals, en especial en els criteris de reforma pastoral, gràcies a l’experiència obtinguda a la seva arxidiòcesi. Pius IV el retingué a Roma durant la darrera etapa tridentina per les seves connexions anteriors amb els ambaixadors imperials. Entre les seves obres destaquen diverses Omelias, l'Oratio pronunciada davant els pares conciliars el 1551 i que fou censurada pel legat pontifici a causa de la seva vehemència contra reformista, i les Constituciones sinodales (1555).