Situada als contraforts de les Cevenes, és el centre d’una important regió minera de difícil extracció (carbó, pirites), on s’ha desenvolupat un gran nucli industrial (ferro, acer, productes químics i tèxtils). Entroncament ferroviari. Antic establiment romà, Alès no adquirí relleu fins al s XI. El 1200 esdevingué la seu d’una conselleria i el 1243 fou annexionada per Lluís IX. Durant el s XVI fou un dels principals centres protestants d’Occitània. El 1629 Richelieu posà fi a les guerres de religió mitjançant l’edicte de Gràcia d’Alès, que suprimí els privilegis polítics i militars dels protestants, però els conservà els religiosos. La revocació de l’edicte de Nantes, portada a terme per Lluís XIV el 1685, arruïnà parcialment la rica indústria de tapisseria d’Alès, per tal com provocà la fugida de molts treballadors protestants. Lluís XIV hi fundà un bisbat el 1694 que es mantingué fins el 1790. En aquesta ciutat, Pasteur hi féu les seves primeres investigacions.