i Andreu Aleu i Teixidor | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Andreu Aleu i Teixidor

Sant Jordi (1867) a la façana del Palau de la Generalitat a Barcelona, obre d’Andreu Aleu i Teixidor
© Fototeca.cat
escultura escult
Escultor.
Tarragona, Tarragonès, 1832 — Barcelona, Barcelonès, 1901

Format a Tarragona, després fou deixeble de Campeny. Acadèmic de Ciències i Arts i professor de l’Escola de Llotja. Constituí el nexe d’unió entre el neoclassicisme del seu mestre i el realisme posterior (Sant Jordi de la façana del palau de la Generalitat de Barcelona, obra del 1867). Destruí una bona part de la seva obra. Es veié obligat a conrear el realisme monumental propi del final del s XIX; la seva obra més important d’aquest estil és l’escultura del marquès del Duero a cavall (1885), que tornà a posar de moda el gènere de l’estàtua eqüestre.

Llegir més...