Després dels estudis de medicina, anà a Berlín, on estudià al nou Institut de Psicoanàlisi (1919). Emigrat als EUA (1930), ensenyà a la Universitat de Chicago (1930), i fundà l’Institut de Psicoanàlisi de Chicago (1932), el qual dirigí fins el 1956, i presidí l’Associació Americana de Psicoanàlisi (1938-39). Se centrà en la criminologia, la medicina psicosomàtica i la psicoteràpia analítica breu, camps en els quals donà més importància als conflictes recents de l’individu que no pas als de la infantesa. És autor de Fundamentals of Psychoanalysis (1948), Psychosomatic Medicine (1950) i The Scope of Psychoanalysis: 1921-1961 (1962).