i Alexandre III | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alexandre III

història eclesiàstica hist ecl
Papa (1159-1181; Rolando Bandinelli).
Siena, aprox. 1110 — Città di Castello, Úmbria, 1181

Jurista reconegut (se'n conserven els Stromata , comentari al Decretum Gratiani , que pot ésser considerat el primer manual didàctic). Essent cardenal defensà enèrgicament l’autoritat del papa damunt l’emperador. Per aquest motiu, a la seva elecció pontifícia Frederic Barba-roja li oposà successivament tres antipapes, el més important dels quals fou Víctor IV. Barba-roja intentà d’atreure Ramon Berenguer IV de Barcelona a l’obediència del seu antipapa. Després d’una sèrie d’incidents, Alexandre III s’exilià a França; recorregué tota la Llombardia. Després de divuit anys de lluita vencé, juntament amb la Lliga Llombarda de ciutats, Barba-roja a Legnano (1176) i l’obligà a signar la pau i a reconciliar-se amb el papa a Venècia (1177). Tingué encara dificultats greus amb Enric II Plantagenet d’Anglaterra per l’assassinat de l’arquebisbe Tomàs Becket, que canonitzà (1173). Arribat a Roma se li sotmeté l’antipapa Calixt III. El 1179 reuní el concili III del Laterà (XI ecumènic), que, entre altres coses, regulà l’elecció pontifícia per tal d’evitar nous cismes, procurà de reprimir l’heretgia càtara i de reformar la moral. Centralitzà el govern de l’Església. Bé que amb més prudència, continuà defensant que la suprema autoritat en aquest món era a les mans del papa. Ho manifesta explícitament en confirmar el títol de rei de Portugal al duc Alfons I (1179). És el papa més important entre Gregori VII i Innocenci III.

Col·laboració: 
AMM
Llegir més...