Era príncep de Battenberg, i el 1879 fou elegit per la Sobranie (parlament búlgar), gràcies a la intervenció del tsar Alexandre II —el seu oncle—, de la tutela del qual intentà d’alliberar-se. Restaurà la constitució del 1879 i encoratjà el desenvolupament dels partits polítics. En produir-se l’aixecament nacionalista (1885) de Rumèlia oriental, el príncep acceptà l’oferta dels rumelians d’una unió personal dels dos principats búlgars, solució que disgustà Rússia, Sèrbia i Grècia, que temien que no es trenqués l’equilibri balcànic. El 1886, Alexandre derrotà els serbis a Slivnica i a Pirot i els imposà el tractat de Bucarest. Però, aquest mateix any, una conjuració militar encoratjada per Rússia l’obligà a abdicar i a sortir de Bulgària. Després d’un contracop tornà a ocupar el tron, però hagué d’abdicar altra vegada, definitivament (1887). Abandonà el país i ingressà a l’exèrcit austríac.