i Alexandre I de Iugoslàvia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alexandre I de Iugoslàvia

ciències polítiques polít i història hist
Rei de Iugoslàvia (1921-34), fill de Pere I Karadjordjević de Sèrbia.
Cetinje, Montenegro, 16 de desembre de 1888 — Marsella, 9 d’octubre de 1934

A la Primera Guerra Mundial lluità contra les tropes austrohongareses i dirigí la retirada d’Albània (1915). El 1921 esdevingué rei dels serbis, dels croates i dels eslovens, i, a causa de les pressions del partit radical serbi, promulgà una constitució ( Vidovdan ) que atorgava a Sèrbia un paper predominant. Això provocà enfrontaments entre els serbis (centralistes) i els croats (federalistes), que culminaren en l’assassinat (1925) del cap del partit camperol croata, Radić. El rei aprofità la situació per a abolir la constitució del 1921, dissoldre el parlament i implantar un règim dictatorial (1929). Aquest mateix any canvià el nom del regne pel de Iugoslàvia i promulgà una reforma administrativa que preveia l’abolició de les unitats històriques, i, el 1931, atorgà una nova constitució que legalitzava la dictadura. A l’exterior cooperà amb txecs i romanesos a la Petita Entesa i mantingué relacions amb els altres estats balcànics. Durant la seva visita oficial a França (1934) per tractar de l’aliança franco iugoslava, fou mort juntament amb el ministre francès d’afers estrangers, Barthou, per uns nacionalistes croats. El succeí el seu fill, PereII, que governà sota un consell de regència.

Col·laboració: 
MSG
Llegir més...