Fou oficial de l’exèrcit rus. El 1842 fou elegit per a substituir Miloš Obrenović com a príncep de Sèrbia. El seu regnat representà l’època de consolidació del principat, durant la qual el règim recolzà especialment en els funcionaris, la policia i l’exèrcit. En política exterior, el seu ministre, Ilya Garachanin, portà Sèrbia a un notable engrandiment territorial. Però l’actuació vacil·lant del príncep (a vegades favorable a Àustria i d’altres a Rússia) féu que fos deposat (1858) per la Skupština (assemblea nacional), que tornà Miloš al tron. El 1871, Alexandre fou acusat d’haver participat en l’assassinat de Miloš Obrenović, però obtingué l’absolució. Un dels seus fills, Pere, fou rei de Sèrbia.