Inventà la pantalla d’agulles: imatges compostes per milers d’agulles que, més o menys enfonsades, modifiquen la superfície a filmar segons una il·luminació rasant. Les seves obres més remarcables són Une nuit sur le mont Chauve (1933), La belle au bois dormant (1935), el prefaci de Procès (1962) d’Orson Welles i Le nez (1963), sobre l’obra de Gogol. Tots els seus films seguiren la tècnica de filmació imatge per imatge.